(Sorry! Under construction by discussions of the comments...Dynamic post)
Climb in your limit. Keep always learning! Overcoming the difficulty bring us happiness.
Climb in your limit. Keep always learning! Overcoming the difficulty bring us happiness.
Nice video from reisargantana.blogspot.com of this summer
N'estàs segur?
ResponderEliminarWhen you fall you learn? N’estàs segur? Quan caus, caus, i quan la cagues, la cagues. I punt. El que fa que dels errors n’aprenguis, com dius, va més enllà de la simple repetició, va més enllà de caure, aixecar-te, i tornar-ho a provar.
ResponderEliminarResulta necessària una actitud proactiva i la capacitat de prendre consciència plena d’allò que fas. Si no fos així, podries caure 100 vegades i seguiries estan en el punt de partida.
Per tant, quan caus n’aprens, o no! No existeix una relació causal que garanteixi que caure impliqui aprendre. Pots caure i aprendre’n o pots caure i no aprendre’n. El fenomen per si mateix no garanteix res.
ResponderEliminarWhen you flow only observe? Només? Certament, quan flows apareix una sensació de dissociació, et veus a tu mateix executant els moviments des d’una perspectiva diferent a la dels teus ulls, t’observes a tu mateix a certa distància. Però no només això. És en aquest moment quan cos i ment sincronitzen a la perfecció, quan veritablement l’aprenentatge queda imprès en el teu cos i a la teva ment.
Per tant, quan flows observes, sí, però sobretot aprens. Aprens i fixes actituds, moviments, comportaments, etc. El flow és la culminació d’un aprenentatge, és la rúbrica que certifica que has après aprenent.
ResponderEliminarMarcB.
Collons, he hagut d'escriure 3 posts. El putu blogger no m'ha deixat publicar-ho tot en un...
ResponderEliminarQuin és el nº màxim de caracters per resposta? Ho saps?
ResponderEliminarMarcB:
ResponderEliminarQuan flueixes clar que aprens però molt menys, sobretot com ho hauries d'haver fet a la primera. Però quan caus aprens més ja que si et surt no necessites fer cap esforç, o no estas en el teu límit o ja ho has repetit tant que no et costa.
Crec que és justament al revés. Quan flows és quan més connectat estàs amb tu mateix i amb allò que estàs fent, és quan la teva consciència i tots els teus sentits estan centrats “exclusivament” en l’activitat que estàs duent a terme. I per tant, és lògic que, en aquest estat de subjugació total, l’aprenentatge sigui molt més profitós, molt més complert i integral.
ResponderEliminarSitua’t: classe de Tecno, alumne adolescent dispers intentant flirtejar amb la xata del costat, els tendres i generosos pits de la qual l’animen a entrar en un món oníric on reviu la seva època d’infant lactant...Creus que el que pugui aprendre l’alumne aquell dia a classe serà gaire profitós? Creus que en aquesta situació l’alumne serà capaç d’assentar les bases de coneixement que faran que una setmana després pugui aplicar amb èxit allò que ha après? Jo crec que no, crec que serà un aprenentatge superflu, poc consistent.
És a dir, si fas una activitat en la que NO flows, l’aprenentatge serà MENOR.
MarcB.
Tot i així, he de rectificar. Vaig dir que quan caus, caus, i no aprens res a no ser que hi hagi voluntat, consciència i visió crítica dels motius que t’han fet fracassar. Fals. Tot i que no hi hagi cap dels ingredients que vaig citar (i d’altres), sí que aprens. MENYS QUE SI FLOWS, però aprens, ja que és inevitable que el teu cervell dugui a terme una sèrie de connexions neuronals que seran vàlides (en major o menor mesura en funció de la seva solidesa) a l’hora d’afrontar de nou la situació.
ResponderEliminarQuè fa que aquestes connexions neuronals siguin més o menys sòlides, i que per tant es pugui parlar d’un major o menor aprenentatge?. Doncs, entre d’altres, qüestions com l’emoció, la implicació i la concentració que ets capaç d’associar o fer aflorar quan realitzes aquella activitat. Sense emoció no hi ha aprenentatge, diuen. I recorda, quan flows, l’emoció és majúscula! (no confonguis emoció amb excitació). En canvi, la caiguda no garanteix l’emoció (però el flow sí!!!!).
MarcB.
Crec que confons el flow amb “l’encadene” o la consecució exitosa d’un fenomen. Pots fluir inclús quan els resultats no són els esperats! Que li diguin a més d’un físic teòric (per exemple) quan després de varis dies intentant resoldre qualsevol conjectura matemàtica no resolta, acaba per desistir. No l’ha resolt, però ha sigut capaç d’implicar-s’hi tant que per uns moments segur que ha fluït. O que li diguin a un tal Topalov (subcampió del món d’escacs). Segur que va ser capaç de fluï, però va perdre.
ResponderEliminarPer poder fluïr és necessari (entre d’altres coses) ser capaç de concentrar-se en exclusiva en allò que estàs fent. I per caure, no cal que et concentris.
MarcB.
Què ha passat amb aquell post en el que deies que el savi no podia ser feliç mentre que el simple sí?
ResponderEliminarSort que ha desaparegut... si no hagués atacat sense pietat...
MarcB:
ResponderEliminarNo estic d'acord no es tan superficial com dius. Es com si dius que el mestre Paco de lucia quan toca "La barrosa" aprèn. Doncs si igual perfecciona però no aprèn tant com quan la va començar a tocar on l'aprenentatge es màxim. No confonguis bou! No es tracta de concentració exemple del nen.
Vull dir que aprens més, ara no he dit que sigui més fàcil. Es molt difícil aprendre del errors i treure'n profit, lo fàcil es buscar la ràpida recompensa de la bona feina al teu nivell assequible, la part difícil es treure tot el profit dels teus errors.
L'analogia amb la guitarra: pots escollir la cançó que vulguis tocar. Pot escollir una cançó fàcil en la qual gaudiràs i molt l'aprendràs ràpid. En canvi no es fàcil escollir una peça com la barrosa per lo més segur es que et arribis ràpid al teu límit hi hagis d'esforçar-te molt inclús arribar a la frustració. Pots tardar anys i el més segur es que no la toquis mai.
http://www.youtube.com/watch?v=q9vNSA0WNlw
La història de l’adolescent ha sigut un exemple desafortunat. No pretenia captar tant la teva atenció fins al punt que centresis tota la teva rèplica prenent-la com a base. Certament, l’incís sobre l’adolescent despistat ha esdevingut superficial, però no per això erroni. Intentava plasmar d’una manera fàcil i planera la idea de fons.
ResponderEliminarMarcB.
En tot cas, és el teu discurs el que resulta superficial. Fixa’t que et limites a acceptar l’aforisme que diu que dels errors se n’aprèn. El dónes com a vàlid, el justifiques, i no vas més enllà. Què és el que veritablement fa que dels errors se’n pugui aprendre? (no t’ho planteges, simplement ho assumeixes!!!)
ResponderEliminarCrec que és la actitud, l’emoció, la implicació, la voluntat (i tot allò que ja he dit abans). A més tots aquests requisits resulten necessaris si, a més, vols gaudir del flow. Per tant, si el flow és l’expressió màxima de totes aquestes virtuts, és allò que les reuneix, no creus que és justament el flow el que et permet aprendre de manera més consistent, més profitosa, més plena i efectiva? Flueixes quan estàs concentrat en allò que fas, quan hi aboques emoció, sentiment, quan t’hi impliques plenament. I quan això passa, l’aprenentatge es multiplica!
MarcB.
Insisteixo, el flow no té res a veure en fer coses que et resultin fàcils o difícils, no té res a veure en tenir èxit i poder dur a terme allò que intentes (exemple guitarra). El flow és un estat mental, emocional, que et permet optimitzar-te a tu mateix. És igual si aconsegueixes tocar a la perfecció un cançó o no (com el Paco), l’important és aconseguir tocar-la (millor o pitjor) de manera que hi ho facis amb una consciència plena, fluïnt. Si ho fas així, el teu aprenentatge, crec, serà molt més profitós.
ResponderEliminarMarcB.
Com bé dius, resulta difícil treure profit dels errors, de les caigudes; hi estem d’acord. Però, per què resulta difícil? Doncs per què requereix un esforç, requereix una implicació, una emoció, etc. Si fas l’esforç aprens, si no, no (per molts cops que caiguis, n’aprendràs poc). Per tant, fixa’t que l’aforisme hauria d’incloure un petit colorari: “del errors se n’apren, sempre i quan hi hagi un esforç al darrera, sempre i quan t’impliquis en allò que estàs fent”. I és justament aquesta falta de profunditat la que em va fer saltar quan vaig veure el teu primer post.
ResponderEliminarEn qualsevol cas, joder, ens hem desviat del tema de conversa. Segueixes pensant que quan simplement caus (com deies) n’aprens més que quan flows? Segueixes pensant que quan flows només observes?
MarcB.
Poder el títol de pot millor hagués estat : When you fall learn when you flow learn and observe. L’he canviat.
ResponderEliminarPd: Sempre estem aprenent. S’aprèn tant si caus com si preguntes i també si escoltes. Keep alwalys learning : vol ajudar a aquelles persones que no volen aprendre res i a vegades caure, no vol dir caure literalment, també es refereix una adversitat com pot ser rebaixar-se el ego per intentar aconseguir aprendre el que puguis de la persona que tens al davant i no competir sinó crear un canal d’aprenentatge.
Avanço el següent post aquí que serà el premi per al que arribi allegir tots els comentaris:
"Black eyes" Gent que té una visió negativa de la vida. Un pot veure una imatge del algú escalant i pensar lliurement el que vulgui però haurà de reflexionar si sempre observa les coses mirant la part dolenta, el grau de la via, que si s'ha de decotar o no, que si este esto, si este lo otro o tot lo contari.
És molt dificil aprendre tan del errors com dels exits. Mira sinó com destruim el planeta
ResponderEliminarNomés podràs aprendre el màxim (que es del que es tracta i el tema del post que has mal interpretat)si t'enfrontes a alguna cosa nova i si és prou repte per a tu, que et costi, que estiguis obligat a evolucionar i per tant t'equivoquis i hagis de superar-te.
ResponderEliminarJa ha quedat clar que sempre aprens, si ho saps fer clar, però molt més quan el repte que tens al davant et fa treure el teus punts dèbils i poder millorar-los. Si busques reptes que ja domines l'evolució serà molt més lenta i poc productiva.
No pots dir el contrari, sinó creuré que mai t'has posat davant un repte prou difícil per a tu.
Crec que tenim concepcions diferents d’un mateix concepte (redundància a part), i això és el que fa que divaguem i divaguem sense arribar a un punt en comú (tot i que de moment ja n’hem trobat algun).
ResponderEliminarEntenc que l’única manera que fa que el que dius (“sempre estem aprenent”) sigui possible, és entendre l’aprenentatge com alguna cosa purament electromecànica, com una cosa innata (certament aprenem gràcies a que tenim la capacitat innata d’aprendre), com un aprenentatge exclusivament sinàptic (les neurones es connecten i es reconnecten per mitjà de les seves sinàpsis sempre que rebem un estímul exterior, o inclús un estímul interior propi del nostre pensament. I sense aquestes connexions neuronals no seria possible l’aprenentatge).
MarcB
Aquest “aprenentatge sinàptic” és, sens dubte, una condició necessària (una pedra no té la capacitat d’aprendre, en canvi, qui té cervell sí) però no suficient.
ResponderEliminarAixò és el que jo crec, que NO ÉS SUFICIENT. I pel que sembla, per tu ja és suficient.
Per aprendre són necessàries més coses. Quines? Les que ja he intentat exposar en anteriors posts.
Dius: “s’aprèn tant si caus com si preguntes i també si escoltes”. Jo crec que depèn. Depèn de l’interès, de la motivació, de la voluntat, etc. Si caus i no li prestes veritable atenció a allò que realment t’ha fet caure, si preguntes esperant una resposta concreta preconcebuda, i si escoltes sense prestar atenció a allò que et responen, l’experiència serà poc profitosa, n’aprendràs poc o gens.
MarcB.
Dius: “només podràs aprendre el màxim si t'enfrontes a alguna cosa nova i si és prou repte per a tu”. Fixa’t que el que estàs dient és que per aprendre el màxim resulta necessaria la motivació, l’interès, la voluntat i l’emoció!! Bou, això és justament el que jo dic! Per aprendre és necessaria alguna cosa més que la “capacitat sinàptica” d’aprendre. Necessites més coses que caure i tornar a caure i tornar a caure.
ResponderEliminarBé! Hem arribat a un altre punt en comú!
Dius: “no pots dir el contrari, sinó creuré que mai t'has posat davant un repte prou difícil per a tu”. Xato, que el repte sigui fàcil o difícil no assegura res. Diga’m que aprengui a fer “encaje de bolillos” (tècnica que a priori sembla molt xunga, i que segur que ho deu ser) i et diré que ho facis tu. Tot i així, ho podria provar i després d’unes hores de barallar-me amb els putus fils, ho deixaria estar i dubtu que hagés assolit l’aprenentatge suficient com per un mes després ser capaç de tornar a fer la pràctica nº 1 del curs. En canvi, diga’m de fer una cosa que realment em motivi, i veuràs que, sigui fàcil o difícil, el meu aprenentatge serà molt més ràpid, profitós i consistent.
MarcB.
Tot i així, saps quina és la gràcia? Saps què és el que realment costa? Desaprendre. Aquest és el repte. Desaprendre per poder tornar a aprendre.
ResponderEliminarAle, vaig a la Panxa.
MarcB.
Si tens motivació i saps, pots aprendre al caure i al fluir.
ResponderEliminarFinament crearem un post que podrà canviar segons les discussions dels comentaris i les conclusions a les que arribem “ is under contruction “. De moment he simpificat i ara estaria bé trobar la frase adient. També pots fer una proposta dir que hi escriuries en dues frases, aquesta es la limitació.
Sorry this lenguage is Catalan!!!!
Hi !!!
ResponderEliminarVeig que heu anat in crescendo ...pendent la meva intervenció (però millor de xerrera que no per llegir-la), avanço punts:
dicotomia entre el que és emocional i el que és racional, el descobriment de LeDoux sobre l'amígdala en la dinàmica cerebral, l'emoció es posa en marxa abans que el pensament.El nou paradigme és harmonitzar el cap i el cor.
Bo lo del desaprendre, Darder diu deseducat!!!
Jejejeje…genial solució. Post dinàmic! Eso sí!
ResponderEliminarAixí doncs, heus aquí la meva frase: si tens motivació, pots aprendre de les caigudes i POTS ARRIBAR a fluïr.
“Si tens motivació, [...] pots aprendre al fluïr”. NO!!! Fixa’t que fluïr implica, sempre, aprendre. Aprendre quan flueixes no és una possibilitat, és una causa intrínseca. Per tant, crec que no és correcte dir que “pots aprendre quan flueixes”, ja que el “pots” implica certa condicionalitat, implica que a vegades en pots aprendre i que a vegades no. Si flueixes, sempre n’aprens!
Vane: correcte; la raó i per tant el pensament racional, estan supeditats a l’emoció, al subconscient. I és per això que diuen que qualsevol decisió suposadament racional que prenem ja ha estat prèviament induïda per l’emoció, pel subconscient.
MarcB.
Mercès pels comentaris a vane.
ResponderEliminarJoder Marc! Si flueixen pots, aprendre sempre que estiguis atent. Crec que el teu discurs hauria de ser més prudent, tots ho centres en la motivació però no es tracta de això, la motivació es la premisa.
Hauríem de un cop suposat, que la motivació es máxima como afecta al nostre tema.
Xato, suposo que hi estàs d’acord: per poder arribar a fluir has d’estar motivat, concentrat, evocar-hi emoció, i estar ATENT. Per tant, si estàs fluint és que estàs atent. Així doncs no entenc com és que dius que “si flueixes pots aprendre sempre que estiguis atent”. Fluir implica estar atent. No pots fluir sense estar atent. Per tant, SI FLUEIXES, N’APRENS.
ResponderEliminarNo ho concentro tot en la motivació! Joder, he escrit desenes de línies parlant de la motivació i d’altres coses! Has llegit els meus posts en diagonal, o què?
No puc considerar la motivació com a premissa ja que, tot i que se suposa que quan algú escala està motivat, els teus posts inicials parlaven de la vida en general, no només de l’escalada (revisa’ls. En ells parles de caure en sentit, també, metafòric).
Per tant, no puc suposar que la motivació sempre és màxima quan afrontes una activitat, un repte o una situació nova.
MarcB.
I like you are great:
ResponderEliminarHorace Walpole deia: "La vida és una comèdia pels que pensen i una tragèdia pels que senten.
La capacitat intel·lectual funciona amb la correcta col·laboració entre el sistema límbic i el neocòrtex i entre l'amígdala i els lòbuls prefrontals. Sense aquesta harmonia no hi ha aprenentatge, per tant, quan ens sometem a paràsits neurals (tensions emocionals) aquests sabotegen la nostra memòria de treball i no pot haver aprenentatge.
Extret de Mihaly: "la capacitat d'entrar en l'estat de flux és el control de les emocions al servei del rendiment i l'aprenentatge". El tret distintiu d'això és la sensació d'alegria espontània i el rapte, un se sent tant bé que resulta intrínsecament recompensat, un estat en què la gent s'absorbeix completament i para una atenció exclusiva en allò que fa i en què la seva consciència es fon amb l'acció. Però la reflexió excessiva en allò que fa trenca l'estat de flux (per tant, si fem conscient l'aprenentatge deixem de fluir). A més, perquè el rendimet sigui extraordinari la persona ha d'estar completament despreocupada del que fa i la seva única motivació ha d'estar en el gust de fer-ho.
ResponderEliminarMarc: arribes a fluir per 2 vies, una la concentració i l'altre quan fas quelcom per sobre del teu nivell i t'implica un esforç (justa la franja ni que t'avorreixi ni que t'ansii).
ResponderEliminarVane, no creus que les dues vies a les que fas referència són, essencialment, la mateixa? O millor dit, no creus que per poder dur a terme alguna cosa per sobre del teu nivell i que t’impliqui un esforç, has d’estar concentrat? (si no estàs concentrat, motivat i etc, dubto que la puguis dur a terme).
ResponderEliminarPer tant, tornem allà on érem: fluir implica concentració, motivació i implicació, i és l’estat emocional i/o mental que optimitza l’aprenentatge. No?
MarcB.
Vane, hi estic d’acord, si fem conscient l'aprenentatge deixem de fluir. Ara bé (que vol dir moru), em costa assumir que la següent premissa sigui certa: “perquè el rendiment sigui extraordinari la persona ha d'estar completament despreocupada del que fa i la seva única motivació ha d'estar en el gust de fer-ho”. Que li diguin al Barça de Cruyff quan va perdre per un contundent 4-0 contra el Milan a la final de la Copa d’Europa a Atenes. La llegenda diu que en Cruyff es va limitar a dir als seus jugadors: “sortiu al camp i divertiu-vos”. Segurament, la manca de concentració motivada per un accés de confiança i despreocupació va fer que el rendiment no fos, ni de bon tros, extraordinari. Per tant, entenc que no pots despreocupar-te d’allò que fas. Ni tampoc t’has de preocupar tant fins a l’extrem de bloquejar-te. La clau no deu ser despreocupar-te (com dius), sinó preocupar-te fins al punt just que la preocupació no et suposi un bloqueig, no et provoqui ànsia, no t’angoixi.
ResponderEliminarMarcB.
Vane, no estic d’acord quan dius que “[...] quan ens sometem a paràsits neurals (tensions emocionals) aquests sabotegen la nostra memòria de treball i no pot haver aprenentatge”. Si això fos estrictament cert, aquelles persones que pateixen certes disfuncions emocionals, certes malalties, dites, psicològiques, com per exemple depressió o ansietat (és evident que en aquests casos les tensions emocionals hi són presents), mai podrien millorar el seu estat, mai es podrien guarir, ja que no serien capaces d’aprendre a canviar la seva manera de concebre la vida, la manera de concebre la vida que les ha portat a emmalaltí. No serien capaces d’aprendre a canviar actituds, ni serien capaces d’aprendre a conèixer-se per tal de millorar el seu estat.
ResponderEliminarAccepto la idea de que les tensions emocionals quarten l’aprenentatge, el deterioren, el fan més difícil, però no fins al punt d’aniquilar-lo, d’impossibilitar-lo completament.
MarcB.
Conye...
ResponderEliminarESTIC FLIPANT...no sabia que podia haver-hi gent més MALALTA que jo!!!
Victor, sólo hay COBARDES y CABRONES ( Mala Maria-BLACK MINDS) i un món apart que funciona menys sistematitzablement on es fa el que es pot.
Per moltq ue analitzem i invertiguem hi ha dues forces BASIQUES: la GRAVETAT i la VOLUNTAT ( entenent com a els factors subjectius i fisics del escalador). Ambdues ens permeten desxifrar els seus components basics i combinar el que anem aprenent sobre elles amb les nostres capacitats donades o dinàmiques.
ah...no us calenteu l'olla,que no veig al WOODS gaire atabalat amb això i fa 8c's...
Finalment, després de donar les voltes que es mereix aquesta copiosa contribució dels seguidors del blog als comentaris i després de uns dies de reflexió i ressaca, he arribat a la següent reflexió.
ResponderEliminarUn cop has assolit el objectiu l' aprenentatge decreix exponencialment. Per obtenir el màxim del camí que fas per arribat a l'objectiu, has d'estar sempre en el teu límit. Per la seva naturalesa el fet de estar realment davant un objectiu que t'obliga a esforçar-te al màxim, tan física com mentalment, et farà obligatòriament trobar totes les condicions adients per assolir-lo. Estar motivat, superar la frustració, ser fort mentalment, tenir paciència, estar concentrat però al mateix temps despistat...i tots el factors que heu anomenat en els vostres comentaris anteriors s'hauran de donar junts. No deixem passar el més important que crec estaria dintre de la motivació: passar-ho bé i gaudir de la escalada.
Black & white minds:
No tranqui, això és normal en la espècie humana, donar voltes a les coses sense tenir molta idea i sense arribar a cap conclusió ni cap veritat. De fet hem pogut veure com els principis físics s’enfonsaven, com passen els anys i al final no descobrim res interessant, amb un etern intent de copiar la natura.
En Woods només amb el nom ja ho diu tot (Daniel bosque).....però crec que si es preocupa per aquestes coses.
Salut!
Hello Marc!!!! D'acord amb gairebé tot però no pots fer anàlisis de cassos en una generalització i més, si pateixen psicopaties, llavors hauríem de tenir en compte altres factors personals, no creus? però, cert el que dius: les 2 vies per fluir vénen a ser les mateixes, bona frase on resums, clavada !!! però, si en la justa franja i cadascú sap on la té, sinó perquè a vegades jo faig una via i al primer pegue abandono i en d'altres, no puc deixar d'intentar-ho ?
ResponderEliminarBlack and white ... som fanàtics !!! afegeixo a la gravetat i a la voluntat, els moviments del cos (alguns innats i altres adquirits)i la poderosa ment (amb els pros i els contres). I com no, treballant dur (incansablement) per arribar a les fites.
Ueps Víctor!!! Aquest finde Targasone, he flipat!!!! quan pugui faré un escrit al meu blog, no et pots imaginar tot el que m'han trasmès aquestes extraordinàries pedresa... Allà no semblava que ens estiguessim carregant el planeta, estava ple de vida.
Doncs bé, suposo que si que l'aprenentatge té un cicle, per això, a vegades algo no et surt i al cap d'uns dies sí, algo ha passat en aquest transcurs de temps, és com si el cervell hagues treballat per tu. Exacte, anar al límit et fa progressar. El que a mi m'impressiona és com la dificultat d'una via no l'assumeixes i treballant i treballant s'acaba convertint en una altra tipus de via. Difícil entendre la paraula que utilitzes "despistat" no t'he cabuda quan escales ... tots els sentits han d'estar-hi sinó la cagues.
Lo de passar-ho bé ja va intrínsec, no cal ni pensar-hi surt sol !!!!
Bé, m'alegro que haguis tingut ressaca això vol dir que et vas integrar en tots els passos de la cerimonia.
Muaks !!!
Ronçu: ara sí que crec que vas pel bon camí...estic d’acord, en general (no només quan escales) per obtenir el màxim profit d’allò que fas has d’estar en el teu límit i, a l’hora, has d’estar motivat, concentrat, ser pacient, etc. Justament és d’això del que jo parlava quan deia que tan els reptes com les caigudes per sí mateixes només són condicions necessàries però no suficients.
ResponderEliminarSuposo que quan dius que has d’estar despistat vols dir que has d’estar preocupat per allò que fas però sense que la preocupació t’arribi a bloquejar, t’arribi a angoixar, no?
Vane: he citat dos casos concrets (depressió i ansietat) per tal de demostrar empíricament que el que deies no és cert, o si més no, que el que deies no pot sempre cert (com semblava que suggeries). És cert, existeixen molts factors personals que influeixen en la recuperació de patologies psiquiàtriques, però tot i així, crec que sembla evident que en aquests casos, tot i havent-hi paràsits neurals (com deies), l’aprenentatge també és possible.
Per cert, que avorrida que seria la vida si l’aprenentatge no tingués un cicle. És a dir, que avorrit i insípid que seria aprendre de manera immediata, sense esforç, i per tant, sense recompensa...És més, si no aprenguéssim de manera progressiva (cicle), si aprendre no impliqués un camí al llarg del temps, dubto que existís el concepte “aprendre”. No podríem aprendre ja que tot el nostre coneixement seria innat...
I aquell robot? El “cortocircuito”? Ell aprenia molt ràpid. Tan sols havia de llegir un llibre per aprendre tot allò que en ell s’hi deia...Ok, és cert, però inclús ell, per aprendre també necessitava un cicle, tot i que el seu cicle era extremadament curt (a escala humana). Per tant, si no existeix un cicle durant el qual es digui a terme l’aprenentatge, no pot existir el concepte aprenentatge (si no hi ha cicle no hi ha aprenentatge), i per tant, tot el nostre coneixement hauria de ser innat (ja que no podríem aprendre).
MarcB.
Marc B. bona nit i bona concepció humanista: les persones s'orienten per tendència natural i de manera positiva cap al seu propi creixement o autorealització però perquè això sigui efectiu s'han de crear les condicions educatives que l'afavoreixin. Vers l'aprenentatge dir que aprenem per assimilació (opció còmoda: aplicar pautes de resposta ja conegudes) i per acomodació (opció incòmoda però creativa: quan les pautes conegudes no et serveixen i les has de modificar creant-ne de noves. Aquests 2 mecanismes equilibren el desequilibri, et fan aprendre. Si sempre disposéssim de la resposta apropiada, és a dir no hi hagués desequilibris, no hi hauria creixement ni satisfacció. Es diu que les experiències noves creen sinapsis noves i aquestes generen plaer però que disminuirà si les connexions s'anessin repetint i consolidant. Per tant, necessitem el desequilibri per sentir-nos bé. Així som!!!!
ResponderEliminarApa bou, ens veiem per la PXB, amb tots els reflexes !!!!
No podem oblidar copy-paste, som també copiadors nats.
ResponderEliminarSuperar la dificultad ens porta a la felicitat. Les coses fàcils no aporten tant coneixement ni tanta felicitat com les difícils. Llegiu el comentari de la Lila al post estrògen de celiavern.blogspot.com com
ResponderEliminarhttp://celiavern.blogspot.com/2011/10/dones-i-les-hormoneslestrogen.html
Salut i dificultat!